S'han trobat 447 resultats per viatgers de la gran anaconda.
Els viatgers de la Gran AnacondaL'Estret de Torres, la travessia del pas entre Austràlia i Papua, una experiència a l'abast de pocs
La primera illa que et trobes a l'estret de Torres és Thursday Island, "illa dijous". Després ve Friday island "illa divendres", sempre navegant d'est a oest. I encara Tuesday island "illa dimarts" o Wednesday island "illa dimecres". Així que el navegant anglès James Cook i la seva gent desembarcaven en una nova illa, li posaven el nom del dia de la setmana en què estaven. Les Thursday islands son un grup de petites illes al mateix estret de Torres. Es tracta d'un braç de mar, d'uns cent-cinquanta quilòmetres d'amplada, que separa Austràlia de Papua Nova Guinea i connecta el mar del Corall amb el d'Arafura. A l'estret de Torres, s'hi compten 274 illes, si bé només unes 17 estan poblades de forma permanent, sobretot, per a nadius melanesis. Però la perillositat de la navegació per l'estret no radica tant en l'amplada o en el nombre d'illes com en la poca profunditat entre 7 i 15 metres-, en els fons farcits d'esculls de corall i de dunes de sorra itinerants i en els potentíssims corrents que hi ha. És això el que fa un malson la travessa de l'estret. Però a en Joan Antoni i la Laura no els quedava cap més remei que creuar-lo si volien seguir el seu periple: cinc anys sense mitjons, amb Joan Antoni Afonso i Laura Alameda.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaTransnístria, un petit país euopeu no reconegut
Transnístria és un viatge en l'espai i en el temps. Es tracta d'un petit país europeu, encaixonat entre Moldàvia i Ucraïna, que no reconeix ningú. Almenys, oficialment. Un lloc extremadament fred i extremadament gris i depressiu, al mateix temps que brillantment soviètic, que ha elevat els tancs a monuments i els ha situat al centre mateix d'algunes de les places de Tiraspol, la capital. Perquè, a banda de ser un no-estat, la particularitat de Transnístria radica en el fet de ser un autèntic museu viu, a l'aire lliure, de l'antiga URSS. De fet, és un romanent de la Unió Soviètica, que ha quedat petrificada tal com era en aquesta estreta franja de territori. Uns quants dels seus ciutadans no s'han amoïnat ni per canviar-se el passaport i encara van amunt i avall amb el salconduït soviètic. És clar que, si Rússia volgués, Transnístria seria, probablement, un país de debò... Viatge a Transnístria, amb Jofre Rocabert, investigador de la Universitat Politècnica de Zuric.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaTrencant el mite de Dràcula, Romania un país ple de llogarrets encantadors
Ningú pot negar que el principal propagandista de Romania ha estat Dràcula. El reclam del vampir més famós de la història és per tot arreu en aquest país de l'Europa de l'Est: el castell de Dràcula, la casa de Dràcula, el poble de Dràcula, etc. A banda de llibres i pel·lícules, hi ha rutes, circuits i tota mena de gadgets. No és rar que la gent que va a Romania s'esperi, doncs, un país truculent, amb vampirs i coses per l'estil, però en canvi, Romania és un país molt tranquil, amb gent molt amable i encantadora que t'acullen d'allò més bé. Quan recorres el paisatge romanès, més que castells foscos veus pallers, molts pallers. També carros de cavalls carregats de palla fins d'alt de tot. Veus un món que potser aquí l'havíem viscut molts anys enrere però que ja ha desaparegut. Vaja, que et mous per Romania, diu el periodista Xavier Moret, com si levitessis, perquè ets dins d'una Europa que ja no existeix. Fins i tot els cementiris són diferents.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaUn viatge a l'Índia diferent, veure el tigre de nit amb les orelles
Diuen que quan tu veus un tigre en llibertat, ell t'ha vist a tu cent vegades. L'Índia és un dels pocs llocs de la terra on encara hi ha tigres que viuen lliurement, malgrat que la pressió demogràfica els arracona cada cop més. Les reserves, com la de Mudumalai, a l'estat de Tamil Nadu, és un exemple de vida salvatge en llibertat, i alhora, de bona convivència entre persones i tigres. Almenys quan la biòloga Eloisa Mattheu hi va anar, va tenir la impressió que allà la gent convivia amb els felins d'una manera natural. El lloc prometia, si bé no hi havia la certesa de poder veure els grans gats ratllats que, amagats entre la bardissa, de ben segur que ja ensumaven els humans. De fet, l'Eloisa era en una "jungle farm" a tocar de la reserva. La "jungle farm" d'Anaikadú, "la muntanya dels elefants", malgrat que l'objectiu eren els tigres.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaNi Míkonos ni Santorí, les altres illes Cíclades
"Recordo una navegació de Rodes a Atenes, dormint amb el sac a la coberta, em vaig despertar ple de sal i mullat..." Xavier Moret no ha oblidat mai aquell viatge pel mar Egeu. "Després d'una navegació moguda jures que no tornaràs a navegar mai més..." però hi tornes, diu. El cas és que "quan salpes t'imagines un viatge idíl·lic, que tot anirà bé, que aniràs veient illes i et seguiran dofins, però quan es desferma la tempesta i bufa el melteni, que pot ser un vent horrorós, llavors et penedeixes d'haver-te embarcat". Lawrence Durrell sempre deia que a les illes s'hi ha d'arribar per mar, perquè l'avió et falseja la sensació. D'illes a l'Egeu n'hi ha dues mil, si bé només unes dues-centes estan poblades. I, malgrat les diferències entre unes i altres, en totes es produeix el mateix fenomen: desembarquis on desembarquis, el temps deixa d'importar així que toques terra. Per les illes del mar Egeu, amb el periodista, viatger i escriptor Xavier Moret.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaTranssilvània, lluny d'esterotips i de fantasmes
"Vaig arribar una nit en un poblet. Totes les cases tenien cabeces d'alls a la porta i se sentia udolar els llops. I vaig pensar: "Sort que soc a Grècia perquè si fos a Transsilvània estaria fotut..." Malgrat tot, el mal tràngol, a Grècia, no va dissuadir el periodista i viatger Sergi Ramis d'acabar viatjant, també, a Transsilvània. Certament, reconeix, una regió amb una estètica "gòtica, de por". Les cases, els paisatges, els boscos espessos i foscos... tot un paisatge lligat a la nostra iconografia de la por. "Després, però, de por, no en vaig passar", assegura en Ramis. I és que lluny dels estereotips i dels fantasmes del nostre cap, Transsilvània ofereix al viatger un món nou per recórrer i una història per descobrir i aprendre. Aquesta és una terra de pas, de creuament de pobles, d'aquí que sigui una mena de tapís en miniatura, amb pedaços de molts colors. Un exemple que la geografia no és pas una ciència fixa, sinó ben al contrari, és un món canviant. Transsilvània, amb el periodista de viatges Sergi Ramis.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaL'home blanc arriba a Hawaii! Descobrir el surf o el Hula
Hawaii, les antigues Sandwich, són l'arxipèlag més aïllat del món. Qualsevol altre punt del planeta queda lluny, molt lluny. Els primers a constatar-ho van ser els nadius d'altres terres que s'hi van atansar, sobrevivint a mesos de navegació incerta. Després, l'arxipèlag es va enfonsar en sanguinàries guerres tribals d'unes illes amb les altres, abans de trobar el camí per unificar-se com una sola nació i viure, més o menys, en pau. Però encara els quedava el flagell dels blancs europeus. Es calcula que les malalties que els van transmetre van acabar amb el 90 per cent de la població nadiua. Els missioners van reblar el clau amb la implantació del cristianisme i l'eliminació de les pràctiques que consideraven paganes, com el surf o el Hula. En els seus inicis, abans de l'arribada de James Cook, aquesta dansa era gairebé una forma de resar. Homes i dones dansaven i amb el moviment de mans i peus acompanyaven les paraules del que, en realitat, no era un cant, sinó una pregària. Amb les mans representaven les ones o el bressolar d'un arbre; amb els dits, la pluja. Hawaii, amb el periodista de viatges Jordi Canal Soler.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaHawaii: recuperar la navegació astronòmica
A la dècada dels anys 70 del segle passat, els hawaians es van proposar recuperar l'art de la navegació astronòmica dels seus avantpassats. Sabien que els primers pobladors de Hawaii havien arribat a les illes navegant sense instruments de cap mena i volien reviure'n la gesta. Per això van haver de recórrer a Mau Piailug, un mestre navegant de les illes Carolines, a la Micronèsia, que encara conservava els coneixements i estava disposat a compartir-los, malgrat que és un dels secrets més ben guardats dels antics navegants. Piailug podia arribar a memoritzar la posició de dos-cents estels en el cel nocturn, perquè dominava la "brúixola estel·lar". Un instrument que no guardava pas en cap butxaca, sinó a la ment, que li permetia orientar-se per l'oceà Pacífic. A vegades, Mau Piailug dibuixava la brúixola a la sorra, fent un cercle amb closques de petxines, en representació dels estels de referència durant la navegació. D'aquí la seva màxima: "Per navegar, cal ser valent i, per ser valent, cal recordar."
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda", aquest viatge amb Jordi Canal-Soler, escriptor, fotògraf i viatger.
Els viatgers de la Gran AnacondaLa vall del Danakil a Etiòpia: un altre món dins del nostre, un paisatge mai vist
El Danakil és la Lluna a la Terra. Una regió crustàcia com la pell d'un llangardaix, que tremola una vintena de cops, un dia tranquil, com si patís calfreds, si bé les esgarrifances s'enfilen fins a les dues mil en les jornades de crisi. Però no és pas pel fred, que tremola! Aquí, els termòmetres marquen 40 graus a l'ombra, de mitjana, i, sovint, trenquen de llarg la barrera dels 50, a ple sol. La calor és insuportable. I malgrat que la vida sigui un miracle, enmig de tanta desolació, encara hi desfilen caravanes de camells que transporten sal d'un lloc a un altre. No és pas un miratge, són les caravanes de la sal dels afar o danakil, els únics humans capaços de viure en aquesta terra inhumana, del color del sofre i el safrà, la maragda i l'ambre. De sobreviure enmig d'aquest paisatge irreal, oníric, únic. Un paisatge màgic, mai vist, afirma Concepció Colomina. Per això era imperatiu de veure, encara que per a molts viatgers el Danakil sigui l'infern a la terra.
Acompanya'ns al ventre canoa d'"Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEl tast de la Gran Anaconda: Danakil, un paisatge de colors càlids que fa mal al cor de trepitjar
El Danakil és la Lluna a la Terra. Una regió crustàcia com la pell d'un llangardaix, que tremola una vintena de cops, un dia tranquil, com si patís calfreds, si bé les esgarrifances s'enfilen fins a les dues mil en les jornades de crisi. Però no és pas pel fred que tremola! Aquí, els termòmetres marquen 40 graus a l'ombra, de mitjana, i, sovint, trenquen de llarg la barrera dels 50, a ple sol. La calor és insuportable. I malgrat que la vida sigui un miracle, enmig de tanta desolació, encara hi desfilen caravanes de camells que transporten sal d'un lloc a un altre. No és pas un miratge, són les caravanes de la sal dels afar o danakil, els únics humans capaços de viure en aquesta terra inhumana, del color del sofre i el safrà, la maragda i l'ambre. De sobreviure enmig d'aquest paisatge irreal, oníric, únic. Un paisatge màgic, mai vist, afirma Concepció Colomina. Per això era imperatiu de veure, encara que per a molts viatgers el Danakil sigui l'infern a la terra.
Els viatgers de la Gran AnacondaUn viatge memorable de dues dones aventureres: Ella Maillart i Annemarie Schwarzenbach
Fa prop de vuitanta anys, les escriptores i aventureres Ella Maillart i Annemarie Schwarzenbach van emprendre, plegades, un camí que van considerar cruel. Un llarg i perillós periple en cotxe que les va portar a travessar Iugoslàvia, Bulgària, Turquia (Istanbul, Trebisonda) Armènia, Pèrsia (Teheran) l'Azerbaidjan i l'Afganistan (Herat i Kabul). És per això que "El camino cruel" esta considerat un dels grans relats de viatge del s. XX. Ella Maillart va ser una aventurera i una escriptora extraordinària, per contrast amb Annemarie Schwarzenbach, un personatge que han descrit com dels més inquietants del moment cultural europeu d'aquella època. A "El camino (o la ruta) cruel", Ella Maillart narra el "quasi" pelegrinatge amb un Fort Roadster de 18 cavalls, des de Suïssa fins a Kabul, l'any 1939. Un viatge memorable, en un llibre de capçalera, al costat de "Todos los caminos están abiertos", "Muerte en Persia" i "Camí d'anada i tornada", els viatges literaris que ens descriu l'igualment viatger, escriptor i editor Enric Soler.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaHi ha déus a l'Olimp? Un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani
Pels grecs antics, les muntanyes eren el lloc de la màgia i del que és desconegut. Per això eren, també, el lloc dels déus. Héctor Oliva es va preguntar si hi ha déus a l'Olimp, i per comprovar-ho va emprendre un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani... i més enllà. Des de l'Etna i el Vesuvi a l'Ararat; des de l'Athos, l'Olimp, el Parnàs i el Sinaí al penyal de Gibraltar i el Teide. Tots els cims d'aquests volcans i muntanyes tanquen alguna relació amb la història, la cultura i els mites de l'Antiguitat. Perquè és, sobretot, a través de les muntanyes que s'ha explicat la història de l'Antiguitat. "Hay dioses en el Olimpo" amb el viatger i escriptor Héctor Oliva. I com cada setmana, un episodi del nostre viatger en marxa a "Cròniques orientals" amb Josep Maria Romero.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEls volcans de Hawaii: el Mauna Loa i el Mauna Kea tant aprop i tant diferents alhora
Les illes Hawaii constitueixen l'arxipèlag més aïllat del món. La vida ha estat possible, en aquest punt de l'oceà Pacífic, per les erupcions de grans volcans marins. En efecte, les Hawaii són les puntes emergides d'una gran serralada submarina. Els geòlegs ho consideren un "hot spot", un punt calent de l'escorça terrestre, un lloc on les altes temperatures generen extenses acumulacions de magma incandescent que aflora seguint els corrents convectius que es generen prop del nucli terrestre. Els mateixos científics han descobert que el Mauna Loa i el Mauna Kea, els dos grans volcans de la Big Island, tenen tant volum de roques sota el mar que les consideren les muntanyes més voluminoses del planeta. El seu pes és tant formidable que fins i tot han enfonsat la crosta terrestre fins a deformar-la. Encara ara, el fet que aquests volcans continuïn expulsant lava és un dels grans misteris de la geologia. Hawaii, amb el periodista de viatges Jordi Canal Soler.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaArribar a l'illa més gran de l'arxipèlag de les Salomó omplint totes les pàgines del passaport
"Rumb a Guadalcanal vam fer la travessa més lenta de tot el que portàvem de navegació al voltant del món". Laura Alameda i Joan Antoni Afonso intentaven arribar a l'illa més gran de l'arxipèlag de les Salomó, però el vent havia deixat un buit i el mar era un mirall. Guadalcanal és un bocí de terra gairebé del tot recobert de selva tropical. I, a la Segona Guerra Mundial, un dels escenaris principals de la batalla del Pacífic. Per això el fons marí del voltant de l'illa amaga un secret. O molts secrets. Un munt de destructors, fragates i cuirassats, i altre mena de maquinària bèl·lica nord-americana i japonesa que les bombes van destruir i enfonsar. Ombres fantasmagòriques dipositades sobre la sorra, colonitzades pel corall, habitades pels peixos i envoltades pel silenci de l'aigua. Tot plegat, un món fascinant."
I amb Jordi Solà, poeta i viatger, s'acabava una etapa del llarg viatge al mont Kailas, i volien dirigir-se al tercer lloc sagrat del Tibet, a Tirthapuri.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaAl cor de l'Amazònia peruana, seguim el rastre de civilitzacions perdudes i misteris per descobrir
A l'estació de Puno, hi vaig arribar a les tres de la matinada. Feia cara de cansat i un home em va etzibar: "Pues tómese un mate de coca, ¡hombre!" I Eugeni Casanova així ho va fer. Abans, ja havia tastat l'aiahuasca, que a l'Amazònia peruana no es considera una droga, sinó una medecina. Aquest periodista de nas afinat havia arribat al Perú per seguir el rastre de civilitzacions perdudes i copsar misteris sense resposta. Va consultar vells xamans, arraulits en racons de la selva més pregona; es va enfilar per muntanyes amb els colors de l'arc iris, i va recórrer les sinuoses línies de Nazca, traçades per ser observades des del cel per una civilització incapaç d'enlairar-se sobre la Terra. O això és el que es creu. Però aquest no va ser el misteri que més va aclaparar el sagaç reporter. N'hi va haver altres. El Perú ignot, amb el periodista i viatger Eugeni Casanova.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".